L’arribada de la variant òmicron ha provocat que l’eficàcia de dues dosis de vacuna per evitar la infecció hagi caigut al 30%, i amb tres dosis s’ha aconseguit arribar només fins al 65%.
Són xifres molt més baixes que les que aconseguien les vacunes quan es van començar a posar, fa poc més d’un any, i que arribaven fins al 90% en alguns casos.
Les noves vacunes que s’estan desenvolupant busquen augmentar les xifres: ara mateix n’hi ha 142 de diferents en assaig clínic, és a dir, provant-se en humans, i unes 200 més en fase de recerca preclínica.
Perseguir el virus
Moltes d’aquestes parteixen de la variant òmicron, una línia de treball que ha emprès, per exemple, Pfizer, però els investigadors avisen que sempre s’anirà per darrere del virus.
Això passa perquè mentre s’estan fent els assajos i es produeix la vacuna, poden aparèixer noves variants que tornin a convertir-les en obsoletes, almenys parcialment.
De moment, resultats pobres
A més, malgrat basar-se en òmicron, hi ha algunes vacunes que, assajades en animals, no estan aconseguint augmentar l’eficàcia, tal com explica Julià Blanco, investigador de l‘IrsiCaixa:
“Una tercera dosi de la vacuna original o una tercera dosi de la vacuna basada en òmicron, sorprenentment tenen respostes molt similars.”
Solució possible: combinar vacunes
Per la seva banda, la cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Anna Vilella, considera que l’eficàcia s’augmentarà posant vacunes de diferents fabricants:
“Probablement la millor estratègia serà combinar vacunes diferents, de tecnologies diferents i de plataformes d’investigació diferents perquè es complementin.”
Als països occidentals es fan servir sobretot vacunes d’ARN missatger, les de Pfizer i Moderna, i també les que segueixen el model tradicional, com AstraZeneca i Janssen.
La proteïna de l’espícula i anticossos a les mucoses
Fa poc s’hi han incorporat altres models, com el basat en la proteïna sintetitzada de l’espícula del virus, que és el que utilitza Novavax.
També segueix aquest model la vacuna de la farmacèutica catalana Hipra, que ja està en l’última fase d’assaig clínic.
Hi ha moltes altres models i estratègies en desenvolupament arreu del món, com per exemple, la que investiga el CSIC per generar anticossos a les mucoses nassals.
Segons Anna Vilella, aquesta estratègia pot ser molt eficaç perquè tanca la principal porta d’entrada al virus:
“Si generem una resposta immunitària a les mucoses, ja estem neutralitzant el virus allà on es replica, i per tant evitarem la infecció.”
Un vacuna contra tots els coronavirus
A banda de les vacunes centrades en el SARS-CoV-2 i les seves variants, se n’estan investigant altres que frenarien qualsevol tipus de coronavirus.
Julià Blanco considera que és un repte molt ambiciós i difícil però que val la pena investigar-ho pels beneficis que pot comportar:
“S’ha de buscar la regió en què els virus tenen una seqüència comuna i que poden generar una immunitat creauda. Crec que és una estratègia molt bona i molt necessària, no només per protegir-nos d’aquest coronavirus, sinó per prevenir potencials noves pandèmies.”
I és que, a banda del SARS-CoV2, els coronavirus han estat els que més temor han despertat les últimes dècades, en concret el SARS el 2003 i el MERS el 2012.
Font: https://www.ccma.cat/324/
