Una llarga labor ha precedit a la inauguració de la restauració de la Capella dels Sants Metges des que la Confraria de Sant Elm va acceptar fer-se càrrec de la conservació i manteniment d’aquesta històrica capella lloretenca de l’any 1445, originàriament adossada a l’Hospital Vell.
Durant la seva última història i remuntant-nos al segle XX, sabem (segons el llibre El Canonge Vilà d’Agustí M. Vilà i Galí)que va ser restaurada a començaments de l’any 1912 per intervenció del Canonge Vilà, sota la direcció artística del jove arquitecte modernista lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio, abans d’emprendre aquest les obres de restauració del temple parroquial. Suposem que les actuals voltes fetes de rajola d’estil modernista català són obra seva. Aquesta reforma va ser inaugurada solemnement el dia 16 de juliol de 1912.
Una altre restauració va tenir lloc després de la seva destrucció interior l’any 1936 i, posteriorment, va ser l’entitat lloretenca Xino Xano qui, gràcies a les aportacions rebudes, va fer una bona labor, en especial la més simpàtica que va ser l’adquisició l’any 1989 d’una nova campana que porta el nom de “Marina”.
Amb la transformació actual que hem fet a la capella hem pretès donar-li un caire mariner en honor de sant Elm, patró dels navegants, a la vegada que hem intentat recuperar l’aspecte i colors que havien tingut moltes de les cases lloretenques i les capelles marineres existents per les costes de la Mediterrània.
L’antiga talla restaurada de sant Elm que presidirà la nova seu mancava del bàcul i del vaixell, els quals van ser restituïts pel soci Xavier Macià, president dels Modelistes Navals de Lloret. El nou vaixell, de deu centímetres, és la reproducció de la Goleta “Far Barcelona”. Aquest vaixell va ser escollit en agraïment per haver-nos portat, en diferents viatges per Itàlia, a Gaeta a veure la tomba del sant, a l’Alguer (Sardenya) a visitar el seu Consorci i també a Bonifacio (Còrsega) a conèixer la Confraria i Capella del sant. També ens va portar al port italià de Santo Stefano per visitar, a la propera ciutat de Bolsena, la tomba de la patrona de Lloret, Santa Cristina.
La dedicació de la capella als sants metges màrtirs continuarà com a prioritària, però a la vegada serà compartida per sant Elm, també màrtir com els sants Cosme i Damià, i a la vegada patró dels que pateixen malalties intestinals.
En els últims anys, aquesta capella va quedar en estat de desús. A causa de la precària teulada, molt deteriorada pels anys i afectada per les noves construccions laterals amb parets de gran alçada, s’ha produït molta humitat a les parets i s’han malmès alguns objectes de cert valor de l’interior. Aquests inconvenients l’any passat van quedar momentàniament solucionats amb l’arranjament de la teulada, però aquesta haurà de tenir una cura constant i ininterrompuda a causa del seu estat precari de conservació.
Ja que la seva utilització i conservació no pot ésser actualment d’ús exclusiu religiós, s’ha pensat, per mantenir-la ben conservada, de donar-li altres funcions culturals com ara exposicions, conferències, concerts etc., tot això sense excloure que en algun moment determinat es puguin fer, esporàdicament, celebracions religioses. Ens agradaria molt que el col·lectiu de metges i metgesses de Lloret tornessin a considerar aquesta capella també com a la seva llar.
La inauguració dels Sants Metges com a Seu Social de la Confraria de Sant Elm va tenir lloc a les 8 hores del vespre del dia 20 de novembre passat. Si valorem l’èxit en funció del ple aconseguit, aquest va ser total i la Capella insuficient. Si hem de fer cas de l’opinió dels assistents, al menys dels que la van manifestar, va ser de total complaença.
Com a colofó, no podem deixar de recordar les persones i professionals que ens han ajudat a aconseguir aquesta reconstrucció, alguns amb aportacions econòmiques personals de forma totalment desinteressada i altres donant el màxim de facilitats a l’hora de passar els cobraments.
Ens agradaria que la propera fita fos la inauguració d’una nova teulada, tot recordant el dia de la celebració de la primera restauració (16 de juliol de 1912). Us animem a col·laborar-hi!
Autor: Agustí Blanch i Masferrer, Obrer Major 2010
