En aquesta institució lloretenca s’acaba de produir un relleu a la presidència i tot fa pensar que els nous integrants –el president entrant, i els que aniran formant part de la directiva en anys successius– seguiran escrivint noves pàgines d’una història que, poca broma, comença l’any 1554, quan es va fundar amb la intenció de protegir els mariners i les seves famílies i fins i tot rescatar-los, a l’estil del que feien els mercedaris, si queien en captivitat. Eren temps en què fer de navegant per la Mediterrània no era pas gens fàcil i hi havia riscos de tota mena. Els exvots que veiem a les ermites de casa nostra en són, sovint, una mostra i ens expliquen els perills superats.
La trajectòria d’aquesta confraria va ser recollida en un llibre per Agustí M. Vilà i Galí l’any 1998, tot i que ja no va poder accedir als documents fonamentals, que s’havien perdut en temps de la guerra del 1936-39, però va fer un gran esforç per recopilar totes les dades possibles.
Entre altres coses, il·lustrà els lloretencs sobre la confusió entre sant Elm (a Itàlia, Erasme) i san Telmo o Pedro González, un religiós gallec que, a semblança de sant Isidre, que va desplaçar sant Galderic, va assumir el paper del bisbe italià enterrat a Gaeta, mercès a la propaganda dels polítics castellans. De fet, fou també Agustí Maria Vilà el qui, en moments crítics per a l’entitat, allà als anys setanta del segle passat, quan fins i tot hi havia dubtes de si la confraria era millor que s’extingís i, en tot cas, s’incorporés a l’Obreria de Santa Cristina, que gaudia de millor salut, va donar un cop de timó –mai tan ben dit en un tema de marina– i va reorganitzar la institució, va buscar socis, va escriure i publicar llibres que se’n fessin ressò, va formar un equip de remers, etc. i va donar a la confraria un autèntic renaixement.
Vilà va morir el 2015. Abans, ja havia deixat la presidència, que va ser ostentada per Josep Alsina Llinàs i, finalment, per Agustí Blanch Masferrer, que és el qui ara ha deixat el comandament en mans d’Ignasi Riera Garriga després de treballar uns anys amb tota la il·lusió i intensitat.
Des de fa uns anys, la parròquia va cedir a la confraria de Sant Elm la capella de l’antic hospital, dedicada als Sants Metges. N’han fet la seva seu social, compatible amb el manteniment del culte. Ha estat, però, un regal enverinat. La capella té molts problemes infraestructurals i, sobretot, de la teulada, i posar-la al dia costa un ronyó. Tot un repte, doncs, per al nou president, que haurà de fer mans i mànigues per sortir-se’n. Ja cal que sant Elm l’ajudi!
Article de Joan Domènech publicat al diari El Punt Avui.