El nom actual d’Elm prové del grec Eràmios (amable, agradable, digne de ser estimat)passant després pel nom llatí de Erasmusi, després d’una gradual transformació, amb els anys va derivar en Erasme (Erasmo), tal com ha quedat pràcticament arreu. A Catalunya, però, desprès d’una primera abreviació es va transformar d’Er(as)me a Erme i, tot seguit es canviar la r per una l resultà Elme, per acabar finalment en Elm.
A Lloret, i a tots els llocs de parla catalana, el seu nom actual és Elm, encara que en alguns llocs l’anomenen també Erasme.
No hi ha cap dubte que és el mateix sant, ja que en llocs -com a l’ermita de sant Elm de Sant Feliu de Guíxols- la imatge porta escrit a la base també el nom d’Erasme, i en alguns goigs antics es troben els dos noms: sant Elm o Erasme indistintament. També hem trobat algun escrit que diu: “Erasme, vulgarment anomenat Elm”.
Per la unió de la t de sant amb Elm ha resultat Telm i també Tem.
Això pot portar a no diferenciar sant Elm o Erasme, bisbe d’Antioquia (s. III), de San Telmo, monjo de Fromista (Palència 1190 – Tuy 1246) de nom Pedro González, que per a més confusió aquest és venerat en alguns llocs (castellans) també com a patró dels mariners i navegants, quan aquests sants no tenen res a veure entre ells (segons ha escrit darrerament Joan Domènech Moner, els castellans van voler substituir el sant Elm Mediterrani amb un altre sant castellà).
La representació de la imatge del bisbe sant Elm té notables diferències entre els que l’anomenen Elm, com a Catalunya i països de parla catalana (també a L’Alguer Sardenya anomenat Sant’Elmo) i els Erasme que hem trobat en els diferents viatges marítims, tant a França (Bonifacio a Còrsega) com a Itàlia (Gaeta i Formia) i a les seves illes (Sardenya, Sicília etc).
La diferència trobada en les imatges dels catalans Elm, és que normalment aquestes porten, a més del bàcul de Bisbe en una mà, una barca o un vaixell a l’altra. (models representatius de l’època en que va ser construïda la imatge). Aquestes diferències son evidents en les imatges dels sants o en els dibuixos que es troben d’ells, especialment en els goigs.
Primera representació trobada de Sant Elm amb un vaixell a les mans.
Retaule de Calella (1476 – 1936) amb la coca de mataró a les mans.
Sense anar massa lluny, el primer exemple el trobem en la pintura d’un retaule de Calella del any 1476 (que com altres obres de gran valor, va ser destruït l’any 1936) on la imatge del sant porta a les mans la famosa “Coca de Mataró” (exvot datat a l’any 1450) a més del bàcul de bisbe. Actualment la Coca de Mataró es propietat del Museu Marítim de Rotterdam (Holanda).
Un segon exemple l’hem trobat a la veïna Vila en una clau de volta de l’any 1587 procedent de l’antiga església de la Vila Vella de Tossa es pot veure esculpit el sant amb bàcul i una nau de l’època (una espècie de Coca) a la ma dreta.
Clau de volta procedent de l’església de la Vila Vella de Tossa de Mar. 1587 – 1763.
Calella. Imatge del retaule barroc de l’any 1763 al 1936
També procedent de Calella s’han trobat fotos d’una imatge del altar de sant Elm on a la mà esquerra porta un vaixell de l’època. Aquesta imatge va ser destruïda l’any 1936 durant la guerra.
Lloret de Mar
A Lloret concretament, sembla que l’única imatge que es va poder conservar de sant Elm, anterior a la guerra civil de 1936, és la que encara es conserva en una capelleta votiva el carrer del mateix nom.
La imatge fa referència a l’exvot d’un mariner, en Joan Bautista. Suris, que va fer a l’any 1783, quan el seu “llondro” (tipus de vaixell) va naufragar, però es va salvar tota la tripulació, així com aquesta imatge de sant Elm que portava a la popa.
La va fer instal·lar (com exvot) a la façana de casa seva (casa avui renovada però han conservat la capelleta) amb un fenal que per sempre devia “brillar”.
Aquesta capelleta i aquest fet, diuen, van servir de inspiració a Francesc Camprodon, al composar l’Opera Marina (…“un fanal que el mar azota / sin matar su luz jamás/ …”
Imatge de la Capelleta votiva de sant Elm amb el seu fenal en el carrer del mateix nom
Imatge anterior al 1783
Altar de sant Elm a l’Església Parroquial
Hi hagué una altre imatge de Sant Elm a Lloret, que havia format part de l’altar barroc del sant (construït a Blanes entre els anys 1741 – 45) situat dins del cos de l’església de Sant Romà (on avui hi ha l’altar del Sagrat Cor). Aquest altar, al començar la reforma modernista, es va intentar vendre al Museu Marítim de Barcelona (1929). No es té cap més noticia d’ell i menys de la imatge de la santa Cristina que el presidia. Només s’ha trobat al Museu Marítim de Barcelona, una foto de l’altar que en dóna fe. De la imatge que l’acompanyava, probablement també d’estil barroc, no se n’ha sabut res més. Se suposa que aquesta imatge, era la que es treia en la Processó de santa Cristina fins l’any 1936.
Altar barroc de sant Elm de la església de Lloret, abans de la construcció modernista de la església. 1920
Sant Elm de la família Marles (Lloret de Mar)
Aquesta imatge de sant Elm que pertany als descendents del Capità Just Marlés i Vilarrodona, que havia sigut Obrer Major de la Confraria i que la família Marlés el solia deixar el dia de santa Cristina per sortir a la Processó, . Sant Elm juntament amb sant Jaume son portats en processó des de l’església fins a la platja, però no surten embarcats i son deixats sobre la platja, esperant el retorn de la Processó. No fa masses anys, aquestes imatges esperaven el retorn de la processó a la platja, sota l’ombra d’un tendal fet amb tela de cotó (per fer-ne veles) conegut com “DONATIVO” (per el nom que tenia escrit a cada costat). Amb la seva pèrdua s’ha deixat enrere, una altre part de la tradició i història de Lloret que molts encara recordem.
A l’any 1955 (centenari de l’Opera Marina) es van posar a cada costat de l’altar de la Mare de Deu del Carme les imatges de sant Pere i sant Elm (els tres, protectors de mariners, pescadors i navegants). En una reforma feta últimament es van retirar les imatges d’aquets dos Sants que acompanyaven la Mare de Deu del Carme, quedant l’església parroquial sense cap imatge del nostre patró. (suposo que es van treure al fer les dues obertures laterals, per donar més llum al interior).
Es va encarregar la construcció de les noves imatges barroques dels sants Elm i Pere, al escultor austríac (aleshores resident a Lloret) Horaci Tomarkin, per formar un conjunt amb el de la Mare de Deu del Carme. El projecte es va dibuixar per a completar el conjunt incloent-hi el seu retaule corresponent, (però finalment es va prescindir d’aquest).
Esbós del conjunt presentat per l’autor
Com es pot veure en el projecte, la imatge que finalment va esculpir l’autor s’assembla més amb la imatge de sant Pere que es troba a Arenys que amb la del projecte inicial. (posició del bàcul i de la nau). Inspiració ?
Sant Elm de la Parròquia d’Arenys de Mar
Sant Elm de la Parròquia de Lloret de Mar (1955)
NOTA particular sobre l’autor
A sobre, l’esbós que l’autor va presentar prèviament a la seva aprovació, podríem pensar que l’escultor va realitzar aquest esbós de projecte per a la seva presentació i final aprovació.
Si ens fixem amb la imatge de sant Elm que l’any 1955 (centenari de l’Òpera MARINA) va tallar finalment l’escultor austríac, Horaci Tomarkim destinada a l’altar del Carme, amb el sant Elm d’Arenys de Mar s’hi pot veure una certa similitud (diguem-ne inspiració?).
Una vegada encarregada l’execució de l’obra, l’escultor podria haver buscat més informació sobre el sant i al veure posteriorment l’escultura del sant Elm d’Arenys si va inspirar (veure la seva similitud).
La retirada de la talla de sant Elm de l’església, juntament amb la imatge germana de sant Pere). podria ser motivada i deguda a l’obertura de les dos finestres últimament fetes.
Els vaixells que porten els dos sants (desproporcionat el d’Arenys) es degut a que els escultors solien agafar dos models fets per modelistes navals i els aprofitaven. En el cas de vaixell de Lloret, més proporcionat a la imatge, sabem que era obra de Joana Parés i Gispert i que va ser restaurat per Joan Sala i Lloberas.
Nova Imatge de Sant Elm
Per a no haver de manllevar cada any la imatge de sant Elm, a la família Marlés, per a acompanyar la Processó de santa Cristina, el soci Joaquim Durall i Serra va oferir a la Confraria l’any 1987, una nova imatge per a aquesta finalitat.
Imatge de sant Elm
que acompanya actualment les processons de santa Cristina
el 24 de juliol
i la de sant Elm el 26 de juliol,
navegant per fer l’ofrena de la corona de llorer.
Posteriorment aquesta imatge es treu també a navegar, el 26 de juliol en el transcurs de la processó marítima, que la Confraria de sant Elm, juntament amb els alumnes de l’Escola de Vela del Club Nàutic Lloret de Mar, van començar a organitzar l’any 1989 per a fer una ofrena d’una corona de llorer en memòria dels que van perdre la vida a la mar.
Aquesta “tradició” va començar amb la participació de barques particulars i de l’Escola de Vela i de Rem del Club Nàutic Lloret de Mar i va derivar en la col·laboració d’un petit Creuer (el “Mareva”, substituït més tard per la “Juliola II” augmentant any rere any la participació fins a fer-se algun any, insuficients les 80 places del Creuer que ens hi acompanya.
El darrers anys la imatge de sant Elm es embarcada cada any a bord del Creuer “Juliola II”, per fer el circuit contrari al de santa Cristina (costa de llevant de Lloret fins al terme de Tossa).
Medalla de sant Elm
Aquesta és la medalla oficial que la Confraria, concedeix a les Obreres i als balladors del Ball de Plaça cada 26 de juliol, així com també en casos de visites il·lustres i últimament (en record pòstum d’Agustí M. Vilà) es concedeix a tots els socis i sòcies que han complert 25 anys d’antiguitat a l’Entitat.
Per altra banda a través d’un antiquari lloretenc es va trobar una talla policromada d’uns 45 cm. d’alçada, amb bon estat, que vam comprar per a ser restaurada (li faltava el bàcul de bisbe i el vaixell). El soci i modelista de la Confraria Xavier Macià i Andreu (e.p.r) la va arreglar i com no podia ser més adient, el vaixell que l’hi va col·locar a la seva ma esquerra, es una reproducció de la “Goleta Far Barcelona” (1) la mateixa embarcació que vam utilitzar quan navegant vam anar per la mediterrània i les seves illes i per primera vegada a Gaeta per visitar la tomba de sant Erasme, per a nosaltres sant Elm, i que vam repetir després d’uns anys.
Aquesta nova imatge de sant Elm presideix avui, la Capella dels sants Metges, Seu de la nostra Confraria.
NOVA IMATGE DE SANT ELM
Talla policromada restaurada amb un nou bàcul
i la Goleta Far Barcelona a la ma.
Imatges del Sant de poblacions properes
Capella i Església Sant Feliu de Guíxols
Dues vistes de la Imatge de sant Elm (fosa amb plom) submergida a Calella
amb la “Coca” a la mà dreta, 1986
Imatges de Sants de poblacions visitades fora de Catalunya
Cap d’aquestes Imatges no catalanes com es pot veure porten un vaixell a la mà.
Com una excepció, hem trobat aquesta composició d’un Sant Erasme italià acompanyat d’un vaixell, però en aquest cas no el porta a sobre i menys a la mà. (Això demostra que tot i aquesta diferència es tracta del mateix sant Elm i Erasme).
Particularitats
Totes les imatges més properes a Lloret i a Catalunya en especial porten en una de les mans un vaixell de l’època en que van estar fetes.
Una altre diferència trobada entre els sants catalans, inclòs a l’Alguer, es la seva construcció, més senzills, els primers, en la seva vestimenta i presencia i els de fora que destaquen per la seva solemnitat, distinció i presència de les imatges, molt més majestuoses i amb una vestimenta més rica.
ANNEXE
Profunditzant més en el tema ens ha arribat a les mans, un llibret d’origen Calellenc que guardava l’Esteva Fàbregas i Barri i que ens ha proporcionat en Joan Domènech. Porta per títol “Sant Elm i la Coca” escrit per Mn. Ignasi M. Colomer.
En aquest llibre em pogut descobrir la foto d’un retaule de l’any 1476 i que com altres coses, només va arribar fins l’any 1936. Els sants que l’acompanyen (segons diu el llibret) son sant Nin i sant Non (patrons dels terrassans).
En aquest retaule es pot veure al centre una imatge de sant Elm i que ja porta un vaixell a les mans, ni més ni menys que la famosa Coca de Mataró (coca exvot medieval català, del 1450) actualment al Museu Marítim de Rotterdam (Holanda).
Deixem a part l’origen real de la Coca, trobada a l’ermita mataronina de Sant Simó de Mataró, que els de Calella en discuteixen el seu origen real. El cas és que en aquest retaule la imatge de san Elm ja portava un vaixell a les mans.
Autor: Agustí Blanch i Masferrer, Patró Major President 2016.
