Benvingut Andreu i Agustí, conegut per l’afectiu mot de “Venido Llagardaix”, va ser patró del llagut de la Confraria de Sant Elm que participava a la processó de Santa Cristina de l’època.
Benvingut va nèixer el 20 d’octubre de 1874, era un home de complexió eixuta, cobert amb una gorra, que es posava dempeus a popa de la barca, amb la seva aixella dreta sobre l’arjau del timó, sempre atent a la maniobra de la barca i prompte per ordenar la boga de la dotació, sobretot en els moments de “s’amorra amorra”.
En “Venido” era un pescador de soc arrel, amo del llagut San Jaime amb matricula de Mataró, amb el qual practicava tota mena de tècnica pesquera, essent la més habitual la de sardinals.
Fons provinent de l’Ajuntament de Girona-CRDI, d’autor desconegut.
Benvingut Andreu i Agustí, era casat amb Teresa Llinàs i Reyner, va morir sense descendència masculina però una de les seves filles, la Teresa Andreu Llinàs, es va casar de ben joveneta amb un pescador vingut de Calella, Melcior Puigvert i Català que pertanyia a la nissaga coneguda per l’afectiu mot de “Soques”.
Melcior Puigvert, conegut per en “Menció”, va seguir la professió del sogre i va passar a la mar durant tota la seva vida amb les seves embarcacions propulsades per enginys mecànics, Carmen, Estrella del dia i Mar azul, amb les quals va practicar la pesca de la teranyina, esdevenint la última que va resistir fins a final de l’època d’aquella pesca a la nostra població.
Cal assenyalar que de la primera embarcació, la Carmen, el seu sogre, en “Venido”, n’era l’armador i ell el patró, acabant sent armador de les altres dues barques.
Passen els anys i del matrimoni Melcior Puigvert i Català amb Teresa Andreu Llinàs neixen en Josep i en Melcior, que segueixen la tradició professional familiar de la pesca fins que definitivament l’activitat desapareix per deixar pas a altres ocupacions més lucratives.
Melcior Puigvert Andreu, però, no pot oblidar els seu passat mariner i pescador, i quan la Confraria de Sant Elm decideix adherir-se a la proposta de l’Obreria de Santa Cristina de restaurar la tradicional regata de “S’Amorra amorra”, amb altres dues corporacions lloretenques, ell pren el relleu de la preparació de la tripulació del Ilagut de l’entitat a Joan Sala Lloberas, que havia iniciat la formació de la dotació.
En el moment que es proposa des de l’entitat que cada embarcació porti el nom d’un vell pescador, es demana permís a en Melcior Puigvert, que sempre havia portat Sant Elm a la processó, per posar a la barca el nom del seu avi, es vell “Venido llagardaix”.
Al llarg dels successius anys, els fills de Melcior Puigvert Andreu i els nets i besnéts de Benvingut Andreu, encapçalen el rol de la barca, i formen part de la junta de la Confraria de Sant Elm.
